Hestia Palau - Barcelona

Aiko

Hestia Palau is what I would call..."a bittersweet symphony" of emotions, feelings and experiences. It's a calm, clean and beautiful building full of each and every "experience" in medical terms. You have many types of doctors and specialities, from the typical pdoc to the typical general hospital.

The people who attend you are nice, polite, calm and correct. I'd definitely recommend it.
Although I do have mixed feelings about the place based on personal experiences.
Calm, clean, beautiful... it's 😎 ( cool )

Yeah, it checks out 😎😎😎

Tom H.

Not a hospital, but it appears listed as an emergency provide4 (its not)

Aras D.

Fatal

el P. N.

Horrible

ymulet

El pitjor sociosanitari de Barcelona. Les instal·lacions "noves" enganyen, perquè el que realment importa, que és el servei, és MOLT DEFICIENT. Es nota que no hi ha prou personal, i el que hi ha tracta als malalts amb suficiència i fredor, fins i tot amb indiferència. Si truques perquè el pacient vol anar al bany triguen més de 15 minuts en aparèixer, o simplement venen, i no sonen suport. Hi ha un autèntic descontrol (fins a 5 vegades li van portar a ma mare menjar per mastegar quan ella ho necessita tot triturat). Reparteixen el menjar molt lentament per manca d'auxiliars, i poden trigar fins una hora de retard a servir. La rehabilitació és insuficient, només fan 15-30 minuts al dia i hi ha poc seguiment individualitzat.
La doctora passa un cop al dia però no hi ha informació als familiars d'evolució clínica (tensió, medicació, analítica...) tot i estar cada dia allà amb el familiar. Por em fa el tema medicació amb el descontrol que hi ha ...
Als àpats no distribueixen aigua, i et diuen que si vols, l'agafis de l'aixeta del bany. I si el pacient està sol i no pot aixecar-se del llit?
És una autèntica VERGONYA el servei d'aquest centre. Només espero que la meva mare no empitjori, es recuperi i poder sortir fugint d'aquest lloc inhumà i despersonalitzant. Menys mal que estic amb ella cada dia... No vull imaginar què passa amb els avis que estan sols en aquest lloc.
No li poso un zero perquè no puc.
Estic pensant posar una queixa, tot i que amb l'antecedent que té de denúncies, si no l'han tancat, és per denunciar a l'administració per permetre que segueixi funcionant i cobrant de diners públics.

Ma A. T. S.

Me van borrando las reseñas...
Un familiar, metido ahí - no se puede decir ingresado - por un hijo y otra persona de su familia, "aconsejados" por algun hospital público general - ¿valle de Hebrón?¿San Pablo?-,
nos encontramos el 24-07-2016 a 18:06 horas, deshidratado, sucio, solo, dejado... Una persona de mi familia: Hay que pasarle un poco de agua por la boca (sin tener estudios de enfermería ni nada). El hombre: "¡Uno se encuentra aquí desamparado...!" "[...] "¡Se ve que todas son cubanas...!". Como estaba, llamo a una joven que había cerca, y limpia, pero no a él. Al menos, hizo algo. Pero al poco entra escopeteá la que parecía una enfermera. "¿Qué ha pasado, se ha hecho de vientre?", cuando tenía disFagia a causa de cáncer avanzado. Si una enfermera no sabe eso...
Y se va igualmente escopeteada.
Entra un ¿auxiliar? y empieza a darle voces y regañarle como si fuera un crío chico.
"Le hemos dicho que lo haga en el pañal". Claro, para trabajar menos. ¿Y la dignidad, y la salud?
A la hija, días después de morir, al ir a poner una reclamación, que no tienen Personal. pues si no tienen Personal, lo que tienen que hacer es cerrar.
Porque, sí, la hija intentó ponerla. El padre, le dijo un día antes de morir, al verse tratado de esa manera: "¡Le voy a decir al médico que me ponga una inyección que me mate!".
¿Criaste hijos, trabajaste cotizando...?. Ahora eres un despojo, cuando estás muy enfermo.
Y el sistema de salud público, cerrar cualquier trato con este sitio.

Jordi A.

He tingut una experiència molt decebedora. Més enllà de les instal·lacions, el que m’ha deixat més sorpresa és la manca de coordinació i comunicació entre el personal. En alguns moments he percebut desinterès i poca empatia (amb algunes excepcions que vull reconèixer).

En el cas de la meva mare, que necessita oxigen les 24 hores, hi ha hagut situacions preocupants: l’he trobada sense estar connectada, o amb material mèdic mal gestionat. També he vist la màquina d’oxigen sense aigua destil·lada, essencial per al seu bon funcionament.

Ho comparteixo perquè crec que és important que es millorin aquests aspectes, ja que parlem de persones que necessiten una atenció constant i respectuosa. Espero que aquestes observacions serveixin per reflexionar i avançar cap a una millor qualitat assistencial.

MA A. T. S.

La part de Salut mental d’aquest hospital, mereix un zero, fan entrar el pacient, passem la targeta de la mutua i al cap de 4 dies encara NINGÚ no li ha dit res, mort d angixa demana l alta voluntària i no són capaços ni d avisar la família. Què es pensen que és un hotel on vaig i marxo quan vull perquè sí, un joc? Quan algú ingressa necessita AJUDA. Només vam veure les terapèutes al moment d arribar perquè estaven fumant amb pacients a l entrada. Patètic tot plegat. NO HI ANEU!!!